Obric l'estoig, faig punta al llapis i em poso a dibuixar el somni que he tingut durant el meu dolç descans. Per una vegada no he somiat amb ser un futbolista, un astronauta, un segon superheroi... No! He somiat amb ser feliç, tindre una persona al meu costat, poder-la tocar, poder-la acariciar, poder-la olorar, poder-la estimar, poder-la besar...
Vaig començar a traçar quatre ratlles damunt d'un petit però gran tresor blanquinós. Amb més o menys destresa vaig anar configurant primer el rostre, amb uns cabells llargs i rissats, desprès uns ulls ni grans ni petits, de color de la terra; un nasset bufonet, unes galtones precioses, unes orelletes per acariciar, uns llavis per menjar...
Poc a poc vaig anar baixant: un collet aixecat on poder-m'hi recolzar i besar poquet a poquet, un cos esvelt, unes cames de reina i uns peuets de princesa...
I va ser així com vaig crear la nineta dels meus ulls, la nineta dels meus somnis. La mà ja no em donava per més, tenia els dits vermells de tant dibuixar, m'havia passat més de vuit hores sense parar traçant el més petit detall per a què fos el més perfecte possible...
De sobte, em desperto per culpa alguna cosa que noto als meus llavis, és un petó. La meva nineta em desperta tot dient-me:
- Bon dia, t'estimo.
Set mesos llevant-me pensant en tú.
Tu sempre amb aquesta línia tant dolceta (i jo amb la meva tant macabra)!!
ResponEliminaJa li fas llegir tot això a la teva nineta? Segur que li deu encantar! Es que jopeee, escrius molt bé! i a més en català... Què les històries d'amor, sonen taant bé amb català...
Vinga Dani, ànims i a escriure més! que no pot ser això!!
Una abraçadaa!
com pots ser que t'arriibi a estimar tant? que senti qe tot aquest amor mai es floreix? que no hi hagi cap altra raó més al món de que jo em senti la persona més aforunada..?
ResponEliminaets un encant, i saps que està foto mencanta!!
PD: se qe fa molt temps q esta publicat xo sq ara stic dolçeta..!! :)